Era fill de Guifré I i de Guinidilda, comtes de Barcelona. Els seus pares el lliuraren d’infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l’església (888), per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan. Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot. Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou consagrat bisbe d’Urgell el 914. Es coneix la seva activitat en l’erecció de parròquies i consagració d’esglésies. No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la segona consagració del qual assistí (935). El vilar Radulf, entre Vic i Folgueroles, porta probablement el seu nom. Algunes de les seves propietats retornaren després a Ripoll; d’altres passaren a mans dels seus fills i nets.