el Ràfol de Salem

Municipi de la Vall d’Albaida, al S de la comarca, estès a l’esquerra del riu de Micena i accidentat en el seu sector meridional pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Benicadell.

L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla; hi predominen els conreus de secà: oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers. El regadiu es limita a 45 ha, que aprofiten l’aigua de fonts i són dedicades a hortalisses i arbres fruiters. Hi ha fàbriques de rajoles. La població ha mantingut al llarg dels s. XIX i XX una estabilitat permanent. El poble (381 h agl [2006], rafolins; 295 m alt.) és a l’esquerra del riu de Micena. L’església parroquial (la Mare de Déu dels Àngels) tingué fins el 1535 com a annexa la de Salem. Lloc de moriscs (53 focs el 1609) de la fillola de Castelló de les Gerres, en tingueren la senyoria els comtes del Real i després els marquesos de Bèlgida. El municipi comprèn, a més, el despoblat de l'Alcúdia de Salem.