Ingressà molt jove al convent de Sant Joan de Jerusalem. El 1804 hom li oferí la direcció de l’hospital de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, on es traslladà amb un grup de noies, origen de la seva congregació. En quedar la ciutat sota el domini francès, fou obligada a dimitir el seu càrrec. El 1813 hi tornà i regí la borderia de l’hospital. El 1825 donà forma definitiva a la seva congregació, aleshores regida per Tecla Cantí, amb dotze altres monges (germana de la caritat de Santa Anna). Del 1826 al 1829 presidí la germandat. El 1834 fou empresonada per una suposada conspiració contra la reina i, encara que exculpada, fou desterrada a Vilafranca. De retorn a Saragossa, dirigí la borderia fins el 1845. El seu nom es féu famós entre el 1934 i el 1939 arran d’unes suposades —i falses— profecies seves. Fou beatificada el 1994.