Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1950. Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat en la vaga de tramvies. Ingressà al monestir de Montserrat el 1954, on fou ordenat sacerdot el 1960, i on fou professor de Sagrada Escriptura i d’història contemporània de l’Església. Aquell mateix any redactà, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es diplomà en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió Democràtica de Catalunya i la seva intervenció durant la Guerra Civil de 1936-39, que fou la base per a la seva tesi doctoral a Barcelona, La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39), no publicada fins el 1976, un any després d’obtenir el títol (el primer defensat i amb una tesi publicada en català). A París també cursà estudis de doctrina social de l’Església a l’Institut d’Études Sociales dels jesuïtes de l’Action Populaire. Del 1962 al 1972 fou destinat al monestir de Medellín (Colòmbia), on fou mestre de novicis, professor de Bíblia i litúrgia al seminari major, a la Facultat de Teologia de la Universidad Bolivariana i a l’Instituto de Liturgia del Consejo Episcopal Latinoamericano (CELAM). Ocupà també el secretariat nacional de litúrgia de Colòmbia els anys de la reforma litúrgica.
El 1966 fundà la revista Documents d’Església i treballà activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica. És autor de nombrosos llibres sobre història politicoreligiosa catalana i espanyola del segle XX: La espada y la cruz. La Iglesia 1936-1939 (1977), Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984), la biografia de caràcter vindicatiu El general Batet (1994), Leviatan. L’Església i els totalitarismes (1998), Gaudeamus igitur. Notes per a una història del “Grup Torras i Bages” (2000), La pólvora y el incienso. La Iglesia y la Guerra Civil española (1936-1939) (2001), El quadern de Montjuïc. Records de la vaga de tramvies (2001) i Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938) (2002). Cal esmentar també els treballs sobre el concili II del Vaticà Sapientia cordis. De Roncalli a Joan XXIII (2004), Réquiem por la cristiandad. El Concilio Vaticano II y su impacto en España (2006) i, amb altres autors, Storia del Concilio Vaticano II, dirigit per G. Alberigo (2001-05), a més d’articles sobre els mateixos temes. El 2018 publicà Escrits dispersos d’història.
És autor també de diverses obres d’espiritualitat, com La nueva liturgia de las horas (1972), Para comprender los salmos (1996), El rei David (1997), Llegir avui l’Apocalipsi (1997) i La Lectio divina (1999), un recull d’articles sobre qüestions religioses i el divulgatiu Mecanoscrit sobre els monjos de Montserrat (2008). Director del volum 9 de l’obra Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, sobre la Segona República i la Guerra Civil, col·laborà, així mateix, en el volum, dirigit per Joan Requesens, Romanticisme, cultura i religió (1999), assessorà el documental de TV3 Lluís Companys, camins retrobats i, juntament amb Agustí Colomines, el 1999 s’encarregà de l’avaluació de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya a l’exili, dipositat a l’Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Col·laborador en revistes com Qüestions de vida cristiana, Historia 16 i Revue d’histoire ecclesiastique, en un vessant més polític el 2012 publicà Ser independentista no és cap pecat. L’any 2014 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2016 la Medalla d’Or de la Universitat de Barcelona.