El 1949 cofundà la Lliga Awami —nacionalista—, de la qual fou elegit (1953) secretari general. Empresonat sovint pel govern pakistanès a causa del seu nacionalisme bengalí, el 1972 esdevingué primer ministre de Bangladesh. Declarà l’estat d’emergència (1974) i l’any següent assumí la presidència de la república, amb poders dictatorials. Morí durant un cop d’estat que donà el poder a l’exèrcit.