Començà a pintar el 1923. Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Rusiñol, Mir, Anglada i Juñer-Vidal. El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera. Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París (1928) entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l’avantguarda. Exposà a la Haia, Londres, Zuric, Barcelona (galeries Syra, 1932 i 1933), Madrid (1936 i 1952, exposició aquesta que tingué un gran ressò), Palma, París, Stuttgart, etc. , i col·lectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte (1951), a la Biennal de Venècia (1960) i al Salon des “Réalités Nouvelles” de París. Residí a Tànger des del 1939 i visqué una mica al marge de moviments i marxants. Posseïdor d’un gran domini del dibuix, passà de la influència cubista i fauve a un estil treballat amb sorres o sovint petxines damunt de suports de tota mena (fusta, cartó, paper de diari, etc. ), que en fan un dels precursors de l’informalisme. Hom ha destacat especialment, però, els seus paisatges, serens, esquemàtics, solitaris i de colors poc violents. És representat als museus d’art modern de París, Lió, Israel, Madrid i Sóller.