Vida i obra
Germà i gendre de Joan Ramis. Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793. Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802. Fou acadèmic corresponent de la RAH (des del desembre del 1819) i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta. Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup il·lustrat menorquí.
En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals il·lustrats i enciclopedistes burgesos de la segona meitat del segle XVIII i que, a Menorca, s’havien materialitzat de ple en la constitució i el funcionament de la Societat Maonesa i en l’aparició d’importants intel·lectuals com Joan Ramis o Antoni Roig.
La seva obra denota un grau important de modernitat tant en els plantejaments teòrics com en la temàtica. La més representativa, Noticias relativas a la isla de Menorca (1826-38, 7 vol.), és la millor mostra de la seva qualitat historiogràfica. Seguint Miquel Àngel Casasnovas, Ramis «fa història econòmica i demogràfica en una època en la qual els historiadors estaven preocupats gairebé de forma exclusiva per la història política» i ho fa, gairebé sistemàticament, a partir dels documents dipositats en els arxius illencs, presentant així tot un àmbit de fonts històriques per a la recerca, fins llavors menyspreat pels historiadors del passat menorquí. Tanmateix, no s’abocà mai a un enfocament i ús exclusivament positivista i unívoc d’aquest tipus de font, ni defugí mai el dubte, la interpretació o el comentari, segons el cas. A més, tot i el context d’enderrocament de l’Antic Règim espanyol en què es mogué, un alt percentatge dels capítols de les seves Noticias... són comentaris i/o ampliacions de treballs de Joan Ramis i, en un cas concret, de Roig, seguint una destacable i clara idea de continuïtat cultural.
Sabent-se hereu d’un llegat cultural notable, actuà atorgant-li una importància cabdal en dedicar el seu esforç i posar la seva interpretació i teoria de la història al servei d’unes inquietuds de recerca i coneixement que, en paraules d’Andreu Murillo (1989), es poden qualificar de «neoil·lustrades». I això es traduí en la publicació (1820-39) d’una vintena de treballs –des d’articles pel Diario de Menorca fins a opuscles sobre temes històrics, numismàtics o epigràfics–: Inscripción copiada de una plancha de bronce que se encontró en 1821 en las cercanías de Constantina (1822), Noticia de las pestes de Menorca (1824), Descripción del monetario del difunto Dr. D. Juan Ramis y Ramis (1824), Noticias relativas á la isla de Menorca (1826-38, 7 vol.), Ensayo sobre algunas inscripciones y otros puntos de antigüedades (1828), Manifiesto que hace al público la ciudad de Mahón sobre ser la capital de Menorca (1830), Memoria sobre el Real Patrimonio de Menorca, y una moneda del Rey D. Alfonso relativa á ella, Idea del antiguo Directorio, ó Libro de los Bayles, y Almotacenes de la Isla, y Suplemento del Pariatje (1832), Fortificaciones antiguas de Menorca (1832), Inscripciones relativas á Menorca y noticias de varios documentos descubiertos en ella (1833), Ilustraciones á una inscripcion romana descubierta en la isla de Ibiza (1836), Observaciones que para rectificacion de los abusos se notan en la talla vecinal de Menorca propone A. R. y R. (1838), Disertación sobre unas monedas atribuidas á la antigua Ebusus, hoy isla de Ibiza (1839). El seu fons personal es troba a la Biblioteca Pública de Maó on, seguint Casasnovas, es conserven «quatre toms manuscrits, tres d’ells molt voluminosos, on s’enregistra un gran cabal d’informació recopilada sobretot dels arxius de la Reial Governació i Reial Patrimoni, entre altres fonts, en ocasions parcialment elaborada». És destacable la tasca realitzada per Edicions Nura que ha reeditat en facsímils algunes de les seves obres, com Noticias...
Són germans seus també de Pere, Antoni, Bartomeu i Josep.
Bibliografia
- Bagur, J. (1999): “La protoantropologia de germans Ramis”, Enciclopèdia de Menorca, vol. XIV. Maó, Obra Cultural de Menorca, p. 24.
- Bover, J.M. (1868): Biblioteca de escritores baleares. Palma, Impremta de Pedro José Gelabert.
- Casasnovas, M.À. (1996): “Introducció a la història de Menorca”, Enciclopèdia de Menorca, vol. IX. Maó, Obra Cultural de Menorca, p. 1-30.
- Casasnovas, M.À. (2000): “L’illa historiada. Notes sobre la historiografia menorquina clàssica (1790-1910)”, Randa, 45,p. 31-51.
- Murillo, A. (1989): “Antoni Ramis i Ramis. L’home, l’obra i l’època”, Revista de Menorca, p. 191-204.