Home de confiança del rei Carles II de França a Aquitània, fou cap de la noblesa dita legitimista, fidel a aquest sobirà i contrària a la noblesa anomenada regionalista que s’aglutinava al voltant de Carles II el Jove, rei d’Aquitània, el qual volien enfrontar amb el seu pare, Carles II de França. En el curs d’una revolta d’aquesta noblesa, el marquès de Gòtia, Unifred, que s’arrenglerà amb els rebels, donà un cop de mà sobre Tolosa, ciutat que ocupà gràcies a la traïció d’alguns tolosans (començament del 863). Hom pensa que Ramon I morí en la defensa de la ciutat.
Durant el seu govern i a petició de l’abat Deligat, lliurà al monestir de Sant Pere de Burgal un precepte d’immunitat en què, per primera vegada, la regió de Pallars era designada com a comtat: ''comitatus nostro Paliarense'. Fracassada l’acció d’Unifred (864), Carles el Calb adjudicaria els comtats de Roergue, Carcí i Tolosa amb Pallars-Ribagorça a Bernat II el Vedell, fill del difunt Ramon I, i Carcassona-Rasès a un comte Oliba. El 862 fundà l’abadia de Vabre.