Fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols. Fou educat pel cavaller Pere Calderer. El 1324 el seu pare creà per a ell el comtat de Prades amb la baronia d’Entença. El 1326 hom gestionava el seu matrimoni amb Beatriu de Xèrica, però acabà casant-se amb Blanca I de Tàrent, que s’intitulava dèspoina de Romania, cosina germana seva. Havent enviduat, el 1337 intentà de casar-se amb Elionor de Sicília, però no havent pogut obtenir la necessària dispensa papal, el 1338 contragué matrimoni a València amb Maria de Xèrica. El 1341 permutà amb el seu germà Pere el comtat de Prades pel d’Empúries. El 1328 participà activament en les fastuoses festes de la coronació del seu germà Alfons III a Saragossa. Al començament del regnat del seu nebot Pere III fou contrari a algunes decisions d’aquest, però després se li mostrà molt addicte. El 1349 el rei el posà al capdavant de les tropes que havien d’envair el Rosselló. El 1356 visità com a ambaixador el papa Innocenci VI en relació amb els afers de Sardenya. En aquest temps s’inicià la seva rivalitat amb el gran privat de Pere III, el vescomte Bernat de Cabrera, amb el bàndol del qual arribà a la lluita armada el 1358. El 1363 lluità a Aragó contra els castellans, i l’any següent renuncià el comtat a favor del seu fill Joan I. Es diu que aquest l’empresonà al castell de Monells, però sembla cert que prengué l’hàbit al convent de predicadors de Santa Caterina de Barcelona. És possible que hi hagués primer l’empresonament i després la presa d’hàbit. La seva muller Maria, a més de Joan, li havia donat, abans, un altre fill, de nom Jaume, que morí molt jove.