Succeí el seu pare, sota la tutela del seu oncle Pere I de Catalunya-Aragó, que se l’endugué a la seva cort. Durant la seva minoritat Provença sofrí greus pertorbacions, sobretot després de la mort de Pere I a Muret el 1213. Llavors el jove Ramon Berenguer estigué uns quants anys a Montsó, sota la guarda dels templers, al costat del seu cosí Jaume I. En sortí en forma reservada pel novembre del 1216 per embarcar-se a Salou amb rumb a Provença. Mentrestant el comte Sanç, regent a Catalunya, Aragó i Montpeller, havia governat també els estats del comte provençal. En arribar-hi, aquest hagué de començar una llarga i difícil lluita per a imposar-hi la seva autoritat. Pel desembre del 1220 es mullerà amb Beatriu de Savoia, de qui tingué quatre filles: Margarida, que es casà amb Lluís, rei de França (1234), Elionor, que es casà amb Enric III, rei d’Anglaterra (1236), Sança, que, després d’haver estat promesa, amb la intervenció de Jaume I de Catalunya-Aragó, al comte Ramon VII de Tolosa (1241), fou casada amb Ricard, comte de Cornualla i després elegit rei de Romans, germà del rei d’Anglaterra (1243), i Beatriu, que, també promesa amb el comte de Tolosa, acabà casant-se amb Carles, comte d’Anjou, germà del rei de França, el 1246, després de la mort del seu pare, que l’havia feta hereva de Provença i Forcalquier el 1238. Així s’acabà la presència del Casal de Barcelona a Provença, iniciada el 1112.