Ramon de Vallbona

(?, ? — Vallbona de les Monges, Urgell, 1176)

Ermità i organitzador de l’eremitisme a serra la Llena i a Vallbona.

S'ha pretès que era fill de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, a fi d’ennoblir-lo, quan en realitat els documents l’anomenen Ramon Potelles o Pretelles. Vers el 1150 es retirà a fer vida eremítica pels voltants de serra la Llena.

El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV el lloc de Cérvoles (Garrigues) per fundar-hi un monestir benedictí i de Ramon de Cervera un altre terreny a Vallbona (Urgell). En ambdós llocs s’establiren grups d’ermitans d’ambdós sexes, seguint una regla d’inspiració benedictina, regits per ell i el seu deixeble Bernat. La manca de cohesió d’aquestes comunitats, faltades de béns i d’estabilitat, i l’oposició de Poblet, que adquirí el lloc de Cérvoles el 1163, feren que els seus deixebles s’anessin concentrant a l’indret de Vallbona i que un altre grup travessés el Montsant i s’establís a Poboleda (Priorat). Aviat la pressió de Poblet es féu sentir també a Vallbona, que adquirí l’indret el 1171 i assegurà una pensió vitalícia a Ramon i a Bernat.

Ramon visqué els darrers anys, fins el 1176, a Vallbona, d’on prengué el nom, sense haver pogut veure la fusió dels seus ermitans amb Vallbona, que es transformà, mort ell, en el gran monestir cistercenc femení de Vallbona de les Monges.