En temps del seu germà, el comte titular Arnau Roger I (1256-88), governà provisionalment el comtat durant les absències d’aquest. Involucrat en el moviment nobiliari contra Jaume I i Pere II de Catalunya-Aragó (pactes d’Àger, 1274), fou fet presoner a Balaguer (1280), però rebé el perdó reial. Lluità amb el comte Roger Bernat III de Foix en el bàndol francès durant la invasió de Catalunya del 1285. Heretà el comtat de Pallars Sobirà del seu germà Arnau Roger I perquè la filla d’aquest, Sibil·la I de Pallars, era menor d’edat. Adoptà aleshores una línia de fidelitat a la monarquia i s’enfrontà als unionistes d’Aragó. S'enfrontà també en una llarga lluita dels comtes de Pallars contra els vescomtes de Coserans, amb el suport del rei Alfons el Liberal. En els conflictes nobiliaris del 1293 s’alià amb els Cardona contra els Montcada i contra els comtes d’Empúries i d’Urgell. Casat amb Blanca de Bellera, no tingué descendència, i el comtat passà a la seva neboda Sibil·la.