És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W. L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera. Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans. En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu fill Guillemó. Quan aquell fou destituït del comtat de Barcelona (820), sembla que Guillemó continuà als de Rasès i Conflent fins a la seva revolta del 827. Després, els fills de Guillem, Bernat de Septimània i Gaucelm, semblen haver governat aquests territoris conjuntament fins el 844. A continuació en fou probablement comte Àrgila, fill de Berà I (844-46), i potser després Berà II, fill d’Àrgila. A mitjan segle IX entrà a governar el Rasès la família comtal de Carcassona, emparentada amb la de Barcelona, amb algun parèntesi a favor de Tolosa. Llavors Carcassona i Rasès anaren junts fins a la mort d’Arnau I de Comenge (957), casat amb la comtessa Arsenda. Aquests deixaren la major part del Rasès a llur fill Odó I, Comenge als fills Ramon I i Ameli Simplici i Carcassona i la resta del Rasès i el Comenge al fill Roger I. Oliba Cabreta de Cerdanya intentà de fer-se seva aquesta part del Rasès, però fou rebutjat (981). La mort sense fills (1065) de Ramon II, besnet d’Odó I, feu tornar la part del Rasès que li corresponia al comte de Carcassona Roger III (1067).
Entre el 1067 i el 1070 Ramon Berenguer I de Barcelona comprà tots els drets sobre Carcassona i Rasès a la comtessa Ermengarda i esdevingué comte d’aquests territoris que romangueren per als comtes de Barcelona fins a l’assassinat de Ramon Berenguer II (1082). Llavors el fill d’Ermengarda, Bernat Ató, vescomte d’Albi, Nimes, Agde i Besiers, s’apoderà dels dits territoris i se n'anomenà vescomte. Els comtes de Barcelona disputaren a ell i als seus successors aquesta dominació i sovint aconseguiren que aquests reconeguessin la senyoria superior d’aquells, senyoria que també reclamaren, i algun cop n'obtingueren el reconeixement, els comtes de Tolosa. Simó de Montfort s’apoderà de Carcassona i Rasès el 1209. El 1224 Ramon Trencavell III ho recobrà, però el 1226 Lluís VIII, rei de França, ho tornà a ocupar. Aquell es refugià a Catalunya, prop de Jaume I, i feu alguns intents de recuperació que resultaren fallits. Finalment, el 1247 cedí tots els seus drets al rei de França i en rebé una compensació. Des del començament del segle XIII la capital del Rasès passà a Limós. Eclesiàsticament Elna i Narbona s’havien disputat la jurisdicció sobre aquest territori fins que un concili del 791 l’adjudicà a la darrera. El 1318, amb la creació de la diòcesi d’Alet, el Rasès tingué bisbat propi.