Fou professor a la Universitat de Pavia des del 1796 i de Milà des del 1800. Publicà diversos treballs mèdics i el 1799, basant-se en els estudis de John Brown, exposà la teoria dels contraestímuls, que concebia com unes substàncies d’acció contrària a la dels estímuls i que disminueixen l’excitabilitat.