Neogaullista, fou encapçalat per Jacques Chirac. Bé que en les eleccions legislatives del 1978 tingué el 26% dels vots emesos, el 1981 només n’obtingué l’11,6%, a causa del desprestigi del neogaullisme i del govern de Giscard d’Estaing, al qual l’RPR donava suport. Tanmateix, esdevingué la principal força de l’oposició conservadora al govern socialista, i en les eleccions generals del 1986, aliat amb la Union pour la Démocratie Française (UDF), aconseguí la majoria relativa a l’Assemblea Nacional, amb el mateix Chirac com a primer ministre fins el 1988, que dimití el càrrec en ésser derrotat per Mitterrand en les eleccions presidencials. En les eleccions legislatives anticipades del mateix any, l’RPR tornà a l’oposició. Fou la força més votada de la coalició Union pour la France (UDF-RPR) en les eleccions legislatives del 1993, que assolí una àmplia victòria, cosa que atorgà a l’RPR 247 escons i li permeté ocupar 10 dels 23 ministeris, a més d’obtenir el càrrec de primer ministre, que ocupà Édouard Balladur. Amb el triomf en les eleccions presidencials del 1995, Jacques Chirac ocupà el càrrec de cap d’estat i remodelà el govern tot substituint Balladur (que havia optat a la presidència) per Alain Juppé, també de l’RPR, el qual perdé les legislatives del 1997, cosa que situà el partit a l’oposició. L’abril del 2002, poc abans de les legislatives, l’RPR s’autodissolgué i es refundà en la Union pour la Majorité Présidentielle, que al novembre esdevingué la Union pour un Mouvement Populaire (UMP), i guanyà les eleccions presidencials i legislatives d’aquest any, amb Chirac a la presidència de França. La UMP fou presidida per Alain Juppé (2004), al qual succeí Nicolas Sarkozy, elegit president de França (2007-12). L’any 2015 Sarkozy refundà la UMP, que esdevingué Les Républicains.