Benedictí a Lobbes sota l’abat Hilduí, que era cosí d’Hug de Provença, rei d’Itàlia, fou nomenat per aquest bisbe de Verona i deposat poc després. Novament recuperà i perdé la mitra, tornà a Lobbes i fou cridat per Otó I a l’escola palatina. Bisbe de Lieja, també en fou foragitat; tornà a Verona, que també hagué d’abandonar; obtingué llavors les abadies de Saint-Amand (de la qual també hagué de fugir), d’Aulne i d’Haumont. Reformador intransigent, impacient i mancat de tacte, uneix en els seus escrits l’autoconfessió a l’acusació dels defectes d’altri. Erudit, encara que poc original, ha deixat nombroses obres, com Praeloquia, Dialogus confessionalis, etc, relatives principalment a la reforma eclesiàstica.