Advocat, el 1848 fou successivament ministre d’instrucció pública i d’agricultura i comerç. S'acostà a Cavour (1850), del qual fou ministre de gràcia i justícia (1853-55). Ocupà el ministeri de l’interior (1855-58) i rompé amb Cavour poc després. El 1862 i el 1867 fou primer ministre. La seva actitud en la Qüestió Romana l’obligà a dimitir.