Religiós caputxí (1949), llicenciat en ciències bíbliques i semítiques (1958-60) i doctor en teologia (1963). Ensenyà a l’escolasticat dels Caputxins de Sarrià i fou professor d’exegesi i hermenèutica a la Universitat Antoniana de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Fou membre fundador de l’Associació Bíblica de Catalunya, de la International Organization for the Study of the Old Testament i de la International Organization for Septuagint and Cognate Studies.
Codirector de la revista Estudios Eclesiásticos, hi publicà nombrosos estudis, alguns dels quals recollí, amb altres articles i conferències, en el volum Del text a l’existència (1980). També publicà Mots sobre l’home (1984), recull d’articles sobre antropologia bíblica; Der Mythos vom männlichen Gott (‘El mite del Déu masculí’, 1989), dins del corrent de la teologia feminista; El Càntic dels Càntis en els segles XII i XIII: la lectura de Clara d’Assís (1990), i I Déu digué.... La paraula feta història (1995). És autor també de Profeta, el forjat per la paraula. Aspectes literario-teològics de la vocació-missió (1993), una obra de síntesi de la teologia bíblica. Col·laborà a La Bíblia (1993) de la Fundació Bíblica Catalana i als comentaris de l’Ofici de lectura.
Expert en el franciscanisme, publicà Carisma i institució en l’experiència de Francesc d’Assís (2018), Pels camins d’Assís amb Francesc (2018) i Francesc d’Assís llegeix l’Evangeli (2019), entre d’altres.