El terme s’estén a la dreta del riu Magre i és accidentat a l’W pels contraforts orientals de la serra d’El Caballón (518 m alt.). Drena també el territori la rambla d’Algodar. Una tercera part del municipi és coberta per matollars i algunes petites pinedes. Predominen els conreus de secà (unes 2 000 ha): vinya (450 ha), en part de raïm moscatell (mistela i consum en fresc) i en part per a vi —molt apreciat—, garrofers (500 ha), oliveres i ametllers. El regadiu (unes 200 ha) aprofita l’aigua del riu a través de séquies i també l’aigua de pous i és destinat a hortalisses i tarongers. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura (licors, vi) i de la construcció. El 52% de la població activa treballa en l’agricultura i el 24% en la indústria. El poble (1 889 h agl [2006], realers ; 131 m alt.) és a la dreta del riu Magre, enfront del nucli de Montroi. L’església parroquial (Sant Pere) fou bastida al s XVI; depengué eclesiàsticament de Torís fins el 1535, que fou erigida la parròquia amb els annexos de Montroi i Montserrat. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (90 focs el 1609) de la fillola d’Alberic. En tingueren la senyoria els Sabata de Calataiud, als quals el 1599 fou concedit el comtat de Real. El municipi comprèn, a més, la caseria de l’ Algodar.
Real de Montroi
© Fototeca.cat