El 1905 ingressà al PSOE. Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE (1911-17) i aconseguí que en el IV Congrés (Tarragona, 1916) hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català. Col·laborà en la fundació, el 1923, de Justicia Social i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins el 1931. Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió de la USC amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33. Escriví Què és el socialisme? (1931), on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al marxisme. El 1939 fou condemnat a tres anys de presidi pel govern franquista.