Situada a l’alta plana emiliana, a la dreta del Crostolo (afluent del Po), a la zona de contacte entre els Apenins i la plana, ocupa una posició molt favorable perquè representa el centre econòmic de la regió subapenina en una zona de rica agricultura. Entre les seves indústries es destaca principalment la construcció de maquinària agrícola i indústria alimentària. Domini romà des de la primeria del s II aC, fou presa pels gots (410). Capital d’un ducat llombard (584) i, més tard, d’un comtat, al s. XII esdevingué una ciutat lliure. El 1289 passà als Este, senyors de Mòdena, a la història dels quals —que fou ducat des del 1452— restà unida fins a l’època napoleònica. Part del regne d’Itàlia (1805), el 1809 passà com a ducat a Oudinot. Retornada al duc de Mòdena (1815), el 1860 s’integrà al Piemont. Amb aquest s’incorporà al regne d’Itàlia (1861).