Joaquim Rei i Esteve

(Mentui, Pallars Sobirà, 1775 — Barcelona, 1850)

Jurisconsult.

Catedràtic de lleis a Cervera, fou diputat a corts els anys 1813, 1820 i 1821. Regent de l’audència de Mallorca (1835) i de la de Barcelona (1836). El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí (1839-42), i també presidí la de Jurisprudència. El 1846 fou nomenat rector de la universitat literària de Barcelona.