De família modesta, passà a Barcelona, on s’enriquí ràpidament amb el comerç de queviures i el 1812 ja era un assentador important que assegurava els proveïments de la ciutat. La seva col·laboració amb els francesos no li impedí de cooperar, quan Ferran VII recuperà el poder, amb el capità general F. J. Castaños; secundà les seves iniciatives, com la creació d’una societat d’accionistes que regís el Teatre de la Santa Creu, per tal de millorar-hi les representacions d’òpera italiana i teatrals. Malgrat la crisi dels anys 1817-23, aconseguí de mantenir la seva fortuna. El 1822 es casà amb Teresa Rafo i Tolosa. Amb el seu cosí Josep Casals i Remisa fundà (1823) la Banca Casals i Remisa, en la qual la major part del capital era seu. En iniciar-se l’ocupació francesa de Barcelona per tropes dels anomenats Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823-27), signà, amb el banquer francès Gabriel-Julien Ouvrard, un contracte pel qual s’encarregava dels proveïments a l’exèrcit francès. Dificultats de cobrament d’aquest servei el dugueren a Madrid, on el ministre de finances, Luis López Ballesteros, el nomenà director del Tresor Reial (1826), càrrec que exercí fins el 1833. Fou aquest any que un col·laborador seu, Bonaventura Carles Aribau, li dedicà la cèlebre Oda a la pàtria , testimoni de l’enyorament de l’autor i també del destinatari, residents a Madrid. També fou membre del consell reial, però des del 1834 es dedicà exclusivament a negocis particulars: arrendà les mines de Guadalcanal i Riotinto i obrí uns importants magatzems a Madrid, alhora que engrandia la sucursal de la seva banca, que aviat controlà la major part del moviment financer madrileny. Aquesta fortuna li valgué una gran influència, que arribà fins a la cort. La seva amistat amb la reina regent Maria Cristina li valgué el títol de marquès de Casa Remissa (més tard de Remissa), el 1840, i poc després casà la filla gran Dolors (més tard segona marquesa de Remissa) amb Jesús Muñoz y Sánchez, comte de Retamoso i germà del marit morganàtic de la reina. El 1836 anà a Nàpols, on assessorà el rei Ferran II de les Dues Sicílies en matèria de finances. Des del 1839 emprengué a Madrid una campanya proteccionista de la indústria catalana, per a la qual fundà el diari El Corresponsal (1839-44), dirigit per B. C. Aribau, en oposició al lliurecanvisme d’Espartero. En contra d’aquest, fou un ferm puntal del partit moderat i, assolida la victòria d’aquest (1843), fou l’àrbitre de les finances madrilenyes de l’època moderada. Protegí també les arts, reuní una col·lecció remarcable de pintura i presidí el Liceo Artístico y Literario Español, de Madrid. En 1846-47 hagué de fer cara a la forta crisi econòmica a què havia menat l’especulació borsària dels anys immediats. La seva salut se'n ressentí d’una manera definitiva. Deixà els seus béns a les seves dues filles, la menor de les quals, Concepció, es casà amb Segismundo Moret y Quintana.
Gaspar Remisa i Miarons
© Fototeca.cat
Banquer.