Fill del daurador i pintor Dionís Renart i Bosch (Tarragona 1852 — Barcelona 1922). Format amb el seu pare i a Llotja, treballà al taller de Josep Llimona. Concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona (1911 amb Eva, 1918 amb La Raça) i de Madrid (1912 amb Al·legoria i Retrats). Sobresortí en obres d’art aplicat fent els models de bibelots de ceràmica, gerros, medalles, i voris per a joies —per a la casa Masriera—, utensilis diversos, etc.; els millors són els que segueixen les formes de l'Art Nouveau. Fou escultor anàtomic de la Facultat de Medicina de Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona. Com a astrònom fou president de la secció lunar de la Societat Astronòmica de Barcelona, iniciador i organitzador de l’Exposició d’Estudis Lunars celebrada a Barcelona el 1912 i autor d’un mapa en projecció estereogràfica de diversos relleus lunars. Un recinte lunar porta el seu nom.