Estudià medicina i periodisme, i ha exercit aquesta professió en diversos mitjans. Ha estat director de l'Escola d'escriptura de l'Ateneu barcelonès. L'any 1982 rebé el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme.
Com a narrador l’ha preocupat fonamentalment l’evolució de l’estil, sempre a la recerca d’un llenguatge de descripció i colors rics, amb fins matisos d’ironia i una veritable emotivitat. Els seus temes van del relat costumista a frec de l’esperpent a la nota breu amb solucions properes al realisme màgic. Ha publicat els reculls Sumari d’homicida (1978, premi Víctor Català 1977), Llibre de figuracions (1982), El viatger (1994), La pedra a la sabata (2004, premi Mercè Rodoreda 2003 i Crítica Serra d’Or 2005), i contes en els reculls publicats pel col·lectiu Ofèlia Dracs. Ha conreat la novel·la a La cavalleria impossible (1992), El llegat del príncep de Larsa (1992), El barber violador (Premio Nacional de la crítica 1998), Un dimarts (2008) i Els anys de la serp (2017).
Les seves col·laboracions periodístiques amb entrevistes o amb notes d’actualitat, signades amb el pseudònim de Doctor Scòpius, li han proporcionat, per l’elegància de la seva prosa i el seu amable sarcasme, un considerable públic. També ha fet una incursió com a llibretista en el gènere de la comèdia musical: El rei de l’Orient (1987). Ha publicat, fruit de la seva activitat com a col·laborador periodístic, els volums Consultori sentimental de Cecília Bibiloni (1988) i El viatger (1994). És autor de guions per a la ràdio i la televisió.