Lluís de Requesens i de Zúñiga

(Barcelona, 1528 — Brussel·les, 5 de març de 1576)

Gravat de Lluís de Requesens i de Zúñiga (1528-1576)

© Fototeca.cat

Alt funcionari reial.

Segon fill del comanador major de Sant Jaume a Castella, Juan de Zúñiga y Avellaneda, i d’Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per raó d’herència. Patge del príncep hereu Felip, a la cort de Castella, deixeble de Cristòfor Calvet d’Estrella, acompanyà el príncep en el seu casament amb Maria de Portugal (1545). El 1546, a la mort del seu pare, l’emperador Carles V el nomenà comanador major de Castella a l’orde de Sant Jaume. Després d’una estada a Flandes, a la cort, retornà a Barcelona (1549); dos anys després hostatjà al palau menor el príncep Felip. El 1552 es casà amb la filla del mestre racional Francesc Gralla i Desplà i de Guiomar d’Hostalric. Membre de l’orde de Sant Jaume des del 1535, anà a Brussel·les i a Valladolid per qüestions de l’orde, i a València per fer-se càrrec de l’herència de la duquessa de Calàbria Mencía de Mendoza. El 1561 fou nomenat ambaixador a Roma, prop de Pius IV, i intervingué en el procés del bisbe Carranza i el 1564 influí en l’elecció del nou papa Pius V. Nomenat el 1568 conseller de Joan d’Àustria, fou substituït en l’ambaixada pel seu germà Joan de Zúñiga i de Requesens, i participà en la campanya contra els moriscs de Granada (1569) i a la batalla de Lepant (1571). Els anys 1571-73 fou governador de Milà, on s’enfrontà en lluites jurisdiccionals amb l’arquebisbe Carlo Borromeo. El 1573 fou nomenat governador dels Països Baixos, en substitució del duc d’Alba, on adoptà una política moderada: amnistia general (1574), supressió del tribunal dels Tumults i abolició dels imposts sobre vendes. Militarment fou derrotat a Leiden i a Middelburg, però victoriós a Mook (1574); hagué de pactar amb les tropes espanyoles amotinades a Anvers. No aconseguí de convocar uns estats generals i de pacificar el país. La seva correspondència política fou publicada el 1892. Mort a Brussel·les, el seu cos fou traslladat a Barcelona i enterrat a la capella de Palau (1577).