Publicà contes i notes d’humor en diverses revistes, com Arte Joven, Pèl & Ploma, Picarol, que dirigí entre el 1912 i el 1913, Papitu, L’Esquella de la Torratxa, D’Ací i d’Allà i El Poble Català, entre d’altres. És considerat l’humorista més destacat de la seva època per la voluntat desmitificadora i crítica dels seus textos, tot i que demostra poca preocupació formal i estilística. A més de nombrosos contes, publicà la narració infantil Els camins de la sort (1922), en la revista La Mainada. Joan Triadú n’inclogué cinc narracions a l’Antologia de contistes catalans 1850-1950 (1950). Pòstumament, es publicà un volum de Proses (1953), amb pròleg de Carles Soldevila i il·lustracions de Picasso. També és autor del primer estudi científic sobre el moviment obrer català: Els moviments socials a Barcelona durant el segle XIX (1925).