Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit (generals O'Donnell, Ros de Olano, Dulce, Serrano, etc), que, alhora, traduïa el d’una part de la burgesia; però l’adhesió dels progressistes i de les classes populars de Madrid, Barcelona, etc, obligà a donar contingut polític a la insurrecció (el 7 de juliol, el manifest de Manzanares, redactat per Cánovas del Castillo, prometia descentralització, reforma electoral, restabliment de la milícia nacional, etc) i l’estengué a tot el país; Isabel II hagué de designar Espartero cap del govern i començà així el Bienni Progressista.