De formació autodidàctica (fill d’un ric terratinent uruguaià i de mare espanyola), home culte i europeïtzant, és abans de tot un esteta dins els corrents modernistes, per la pulcritud del seu estil, bé que per la temàtica pot ésser considerat un realista de tendències naturalistes i psicològiques; influït inicialment per Pereda, es decanta posteriorment per Zola i per Dostojevskij. Ideològicament segueix Schopenhauer i Nietzsche. Viatjà per França, Anglaterra i la península Ibèrica. Professor de la Universitat de Montevideo (1932), dirigí després la radiodifusió al seu país (1936). Escriví: Beba (1894), La raza de Caín (1900), El terruño (1916), El embrujo de Sevilla (1922), i de forma especial El gaucho Florido (1932).Com a assagista: El ideal nuevo (1903), La muerte del cisne, Diálogos olímpicos, Incitaciones (1936) i Ego sum (pòstuma, 1939).