La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega. El nom de la ciutat, el seu emblema (la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren) i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis. Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels foceus, són molt mal conegudes i no són documentades, per ara, arqueològicament. Tampoc a Roses, on les excavacions de la ciutadella no han donat vestigis anteriors als s. V-IV aC, mentre que la fundació ròdia, caldria situar-la al s. VII. Tampoc no és gaire coneguda l’evolució històrica de la ciutat, que des del 600 aC quedava dins l’àrea massaliotaemporitana i, per tant, focea. Malgrat tot, Rhode degué tenir un bon moment durant el s. IV, com demostra la puixança de la seva seca, que encunyà dracmes, que tingueren expansió sobretot cap al nord, i també en el s. III, segons es desprèn de les excavacions sistemàtiques dutes a terme des de l’any 1978 i que han posat de manifest l’existència d’un taller de ceràmica de vernís negre que exportà les seves produccions per la Mediterrània occidental. Després sembla que decaigué i fou dominada per Empúries.La tradició recollida per Estrabó (s. I aC) ja vacil·la entre la fundació pels rodis o pels emporitans i diu que esdevingué possessió dels massaliotes, és a dir, del món foceu occidental. És probable que dins l’espai del golf de Roses no hi hagués lloc per a dues ciutats gregues rivals. Quan arribaren els romans (218 aC) a Empúries, Roses no és esmentada, ni sembla que fos un nucli urbà destacat durant l’Alt Imperi. Una inscripció trobada a Cartago cita una Rhode amb categoria de municipi romà, i hom ha suposat que es refereix a la Rhode catalana, però no és segur. En tot cas, és significatiu que, quan, després de la crisi del s. III aC, Empúries decaigué moltíssim, l’arqueologia mostra Rhode com un centre urbà amb vida. Les darreres excavacions han localitzat una factoria de salaons de peix, que estigué en activitat durant els s. IV i V dC. El darrer testimoni de la ciutat antiga són algunes encunyacions monetàries d’època visigòtica.