Fill d’un oficial de l’exèrcit, durant la Primera Guerra Mundial serví com a hússar en el front de l’Est i després fou assignat a la missió militar alemanya a Turquia. Havent tornat a Alemanya després de la guerra, s’uní a Hitler (1932) i s’afilià al partit nacionalsocialista i esdevingué el conseller del Führer en afers estrangers a la pujada al poder dels nazis (1933). El 1935 negocià l’acord britanicoalemany, que autoritzà el rearmament naval alemany, i el 1936, amb el Japó, el Pacte Antikomintern, dirigit contra l’URSS. Convertit en el diplomàtic alemany més prestigiós, fou ministre d’afers estrangers (1938) i signà el “Pacte d’Acer” amb Itàlia (1939), que lligà els dos dictadors europeus feixistes en una aliança en cas de guerra. Però el seu èxit més gran fou la signatura del tractat germanosoviètic de no-agressió (1939). La seva importància decaigué durant la Segona Guerra Mundial. Capturat a Hamburg el 1945, condemnat com a criminal de guerra en els judicis de Nuremberg, fou condemnat a morir penjat. Deixà publicat un llibre de memòries.