Fou lloctinent de Catalunya (1554-58): les enèrgiques mesures que prengué per combatre el bandolerisme, l’enfrontaren amb la petita noblesa rural, a la vegada que per qüestions de procediment entrà en conflicte amb les autoritats catalanes.
Com a virrei de Nàpols (1559-72) prosseguí una política similar: contra el bandolerisme calabrès d’una banda i, de l’altra, contra els turcs, especialment a Malta (1565) i a Xipre (1570).