Fill i successor d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània. Volenterós i turbulent, de gran braó en el combat i d’una força hercúlia, ho fiava tot a l’espasa. Empès per Felip August de França, es revoltà tres vegades contra el seu pare.
Tot seguit que fou rei, s’apressà a preparar (1189-90) una croada a Terra Santa, la tercera croada, de la qual fou l’heroi: conquerí Xipre, contribuí decisivament a la conquesta de Sant Joan d’Acre (13 de juliol de 1191), derrotà Saladí i, si no pogué prendre Jerusalem, almenys pactà el dret per als cristians de peregrinar-hi. De retorn a Anglaterra, on el seu germà Joan sense Terra conspirava per apoderar-se del tron, naufragà a les costes de Dalmàcia i decidí travessar, disfressat, els dominis del duc Leopold d’Àustria, que havia ofès greument davant Acre. Reconegut i empresonat, hagué de pagar un rescat quantiós per a recuperar la llibertat. El 1194 tornà a Anglaterra, on perdonà el príncep Joan; derrotà Felip August (Courcelles, 1198), que havia envaït la Normandia, i tot seguit després, en lluita amb rebels del comtat de Llemotges, fou ferit de mort per una fletxa davant de Chalus. Casat amb Berenguera de Navarra, morí sense successió, i heretà la corona Joan sense Terra (Joan I d’Anglaterra ).
S’havia criat a Aquitània i les seves llengües eren el francès i l’occità; és dubtós que parlés l’anglès. Trobador i amic de trobadors, es relacionà o coincidí, entre altres, amb Bertran de Born i Guillem de Berguedà. Gaucelm Faidit escriví un planh a la seva mort, en el qual en pondera l’ardidesa i la generositat. Hi ha dues poesies atribuïdes a Ricard: una cançó escrita des de la presó, en provençal i en francès, i un sirventès en aquesta darrera llengua.