Professor a Graz, Friburg de Brisgòvia, Kiel, Halle i Berlín, la seva filosofia, arrelada alhora en el kantisme i el positivisme, representa una crítica de les ciències, rebutja tota metafísica i pretén de superar tot dualisme, especialment entre les realitats física i psíquica. De la seva obra es destaquen Der philosophische Kritizismus und seine Bedeutung für die positive Wissenschaft (‘El criticisme filosòfic i la seva significació per a la ciència positiva’, 3 volums, 1876-87), Beiträge zur Logik (‘Contribucions a la lògica’, 1892) i els estudis sobre Lessing (1882), Nietzsche (1897), G.Bruno (1900), R.Haym (1902), Kant (1904) i Plató (1905).