Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts. Presidí la Unió Catalanista i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques. Col·laborà en la premsa de la Renaixença, especialment en Lo Gai Saber , La Ilustració Catalana i La Tomasa . Fou proclamat mestre en gai saber (1904). Escriptor prolífic, es decantà sobretot vers el teatre, de caire romàntic o festiu: Caritat (1871), Robinson petit (1872), Bernat Pescaire (1875), De mort a vida (1879), Gent de mar (1888), Lo testament de l’oncle (1896), etc. Poeta sentimental o didàctic, publicà, entre altres, Cançons del temps (1874), Mel i fel (1877), Cent faules (1880), Llibre de sonets (1888) i Faules velles (1920). A més, edità El catolicismo y la república federal (1873) i Escenes de la vida pagesa (1878).
Joaquim Riera i Bertran
© Fototeca.cat
Polític i escriptor.