Estudià literatura a les universitats de Copenhaguen i de Princeton (Estats Units). Autor molt prolífic en tots els gèneres, la seva obra reflecteix amb realisme la problemàtica de l’individu en la societat moderna tot destacant-ne els condicionaments socials. El 1958 la seva primera novel·la, Den kroniske uskyld ('La innocència crònica'), en féu un dels autors més destacats de la seva generació. De la seva obra cal esmentar també els reculls de poemes Konfrontation (1960), Amagerdigte (‘Poemes d’Amager’, 1965) i Stranden (‘La platja’, 1976); les novel·les Operaelskeren (‘L’amant de l’òpera’, 1966) i Anna (jeg) Anna ('Anna (jo) Anna', 1969), i les narracions Sommer (‘Estiu’, 1974). També és autor de crítica literària i de guions per a la ràdio i la televisió. Rebé, entre d'altres, el Gran Premi de l'Acadèmia Danesa (1966), el premi Søren-Gyldendal (1969), el premi del Consell Nòrdic (1970) i el premi de l'Acadèmia Sueca (1999).
Klaus Rifbjerg
© Morten Holtum
Escriptor danès.