Jaume Ripoll i Vilamajor

(Preixana, Urgell, 1775 — Santa Eugènia de Berga, Osona, 1843)

Eclesiàstic i erudit.

Estudià a Vic i a Cervera i fou canonge de Vic. Es relacionà amb tots els erudits de l’època i fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1835), a la qual llegà la seva col·lecció de monedes i medalles. És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el seu talent i agut sentit crític; en conjunt, formen un volum de més de 600 pàgines. També deixà una trentena de volums manuscrits sota el nom genèric de Varios, que es conserven a la Biblioteca Episcopal de Vic, on recollí notícies pròpies i d’altres investigadors. Escrivia indistintament en català, en castellà i en llatí. Prengué part molt activa amb Pròsper de Bofarull en la preparació de l’obra Los condes de Barcelona vindicados. Les seves despulles foren traslladades al claustre de la catedral de Vic.