Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent. Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa (Llenguadoc). Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja. El 1879 anà a Roma. Passà després a París i a Londres. A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris, seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el cartell, la il·lustració de llibres o l’exlibrisme, i es convertí d’aquesta manera en un dels principals introductors a Catalunya del dibuix i la pintura simbolistes, d’arrel prerafaelita. Fundà un taller de mobles i dibuixà projectes per a plats, rajoles, gerros, llums i esmalts. Introduí l’art de l’exlibris a Catalunya i ressuscità el gravat a l’aiguafort, sobre el qual feu classes a J. Triadó, J. Renart, F. Galí, J. Diéguez i J.M. Sert. El 1903 publicà el recull Ex-Libris Riquer, que li donà fama mundial.
Sabé plasmar en la modalitat intimista de l’exlibris l’essència del seu món poètic, elegíac. Reeixí també en el cartellisme, que contribuí a aclimatar a Barcelona. Fou el millor representant del cartell decoratiu simbolista de l’Art Nouveau a Catalunya. La seva tasca en les arts del llibre és fonamental. Els anys del decenni del 1880 col·laborà a La Ilustració Catalana i il·lustrà uns volums de la “Biblioteca Arte y Letras” i Los Estudiantes de Tolosa en un estil de realisme poètic semblant al d’Apel·les Mestres. Aquest mateix estil, barrejat amb el japonisme, es troba a la seva pintura: delicats paisatges on volen ocells. Els anys del decenni del 1890 la temàtica esdevé més idealista: Pastora resant, Anunciació. Aquest caire simbolista, unit a una tècnica estilitzada i plana, es nota sobretot en la seva obra de pintor decorador (presbiteri de Montserrat, Institut Industrial de Terrassa), en les il·lustracions per a Luz, Joventut, Ilustración Artística, els exlibris i els cartells ja plenament modernistes.
Amb els llibres (també il·lustrats per ell) Quan jo era noi (1897), narracions de tipus autobiogràfic i els reculls de poemes Crisantemes (1899) —una de les primeres experiències de poesia en prosa—, Anyoranses (1902) —escrit arran de la mort de la seva dona, la musa inspiradora— i Aplech de sonets (1906), als quals cal afegir el Poema del Bosc (1910), es convertí en un dels poetes i prosistes més característics del vessant simbolista del modernisme literari, amb una clara predilecció pel prerafaelitisme anglès i el model de Dante Gabriele Rossetti. Vers el 1910 abandonà les arts decoratives per dedicar-se a la pintura i a la poesia en una exaltació panteista de la natura, tal com posa de manifest l’esmentat Poema del Bosc. El 1917 anà a viure a Mallorca, on continuà la seva dedicació al paisatge i on morí. El Modernisme reivindicà la igualtat entre l’art industrial i les anomenades belles arts i volgué embellir tot l’entorn de l’home: Riquer fou el millor representant a Catalunya d’aquest corrent. Encarnà l’ideal prerafaelita: l’artista, l’artesà i el poeta reunits en un mateix home.