Ordenat prevere el 1957, ha estat successivament professor a la Facultat de Teologia de Münster, al Pontifici Institut Oriental de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya. És director de la Revista Catalana de Teologia. Especialitzat en Orígenes, sobre el qual ha publicat El dinamismo trinitario en la divinización de los seres racionales según Orígenes (1970) i la introducció i la traducció d'Orígenes. Comentari al Càntic dels Càntics (2004), ha estudiat també les tensions entre el judeocristianisme i el gnosticisme (Las Pseudoclementinas. Bases filológicas para una nueva interpretación, 1976), i l’obra d’ Ignasi d'Antioquia (The Four Authentic Letters of Ignatius, the Martyr, 1980). Membre del grup Lectura del Nuevo Testamento, ha col·laborat en El Comentario a Juan (1979). És un dels autors d’una nova versió del Nou Testament (1978). Fruit dels seus estudis sobre la doble obra de Lluc, ha publicat El camino de Pablo a la misión de los paganos (1984), De Jerusalén a Antioquía, Génesis de la Iglesia cristiana (1989), L’èxode de l’home lliure (1989) i Comentari als Fets dels apòstols, vol. I (1991), i l’edició de la Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza (2009, en col·laboració amb la filòloga Jenny Read-Heimerdinger), obra per la qual rebé l’any 2010 el premi Ciutat de Barcelona de traducció. Altres obres seves són Studiorum Novi Testamenti Societas (2003) i les noves investigacions sobre Le Codex de Bèze (2008). Membre de la Fundació Bíblica Catalana des del 1999, dirigí la IX Setmana d’Estudis Bíblics (2002) i és professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya des del 2003.