Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona. Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde. Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I (febrer del 1872 — febrer del 1873), càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano (1874) i amb la Restauració (març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889). Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta. La seva gestió fou d’una gran eficàcia i espectacularitat, sobretot durant el darrer mandat. Emprengué obres com les urbanitzacions de la Gran Via de les Corts Catalanes i de les places de Tetuan i de Letamendi, ordenà l’enderrocament de la resta de la muralla de Mar per tal de traçar el passeig de Colom, cedí els terrenys per a la construcció del palau de justícia (1887-1908) i féu construir el cementiri del sud-oest a Montjuïc. També establí el Laboratori Municipal, l’Institut Municipal d’Higiene, la banda municipal i la galeria de catalans il·lustres. Tanmateix, la seva obra més important fou la celebració de l' Exposició Universal de Barcelona , inaugurada el 20 de maig de 1888. La reina regent Maria Cristina d’Àustria li atorgà el títol de marquès d’Olèrdola.
Francesc de Paula Rius i Taulet
© Fototeca.cat
Polític.