Filla de l'actor valencià Rafael Rivelles i Guillén i de l'actriu María Fernanda Ladrón de Guevara, debutà a Barcelona amb només tretze anys amb la companyia de la seva mare, amb la comèdia Siete Hermanas, de Leandro Navarro. Dos anys més tard, el 1941, féu la primera aparició en el cinema amb Mari Juana. Amb el nom artístic d’Amparito Rivelles, féu una carrera espectacular, vinculada habitualment a l’empresa Cifesa, amb els films Malvaloca (1942), El clavo (1944), Espronceda (1945), Eugenia de Montijo (1945), Angustias (1947), Sabela de Cambados (1949; amb la seva mare) i Alba de América (1950). En aquests anys també actuà en teatre. El 1955 rodà Mister Arkadin, d’Orson Welles; altres films seus d’aquesta etapa són La herida luminosa (1957), de Tulio Demicheli i Un ángel tuvo la culpa (1959), de Lluís Lúcia.
Passà a Mèxic el 1957, on actuà en teatre i en televisió fins el 1979, que tornà a l’Estat espanyol i continuà la seva activitat artística en teatre i cinema. En aquesta etapa destacà en les pel·lícules Soldados de plomo (1983), de José Sacristán; Hay que deshacer la casa (1986), de José Luis García Sánchez, que li valgué un premi Goya, i Esquilache (1989), de Joaquín Molina i Josefina Molina. En teatre destacà la seva interpretació de la versió de La Celestina d'Adolf Marsillach (1988) i La brisa de la vida (2004), coprotagonitzada amb Núria Espert i dirigida per Lluís Pasqual. Rebé la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts (1989), el premi Fotogramas de Plata a la trajectòria (1994), el Premio Nacional de Teatro (1996) i la Medalla de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural (2003).