i Josep Maria Roca i Heras | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Roca i Heras

història hist i història de la medicina hist med
Metge i erudit.
Barcelona, 1863 — Barcelona, 1930

Estudià medicina a Barcelona i assolí prestigi com a dermatòleg i sifilògraf. Fou metge auxiliar a l’Hospital de la Santa Creu (1890-96). Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i el 1898 hi llegí la primera comunicació en català (La sífilis a l’edat mitjana). Assistí a diversos congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana i en el cinquè aportà un treball sobre l’Estudi General de Lleida. Membre d’Unió Catalanista, presidí en diverses ocasions l’Ateneu Barcelonès (1908-10, 1913-15); fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i del consell directiu dels jocs florals de Barcelona. Dels seus nombrosos estudis hom pot destacar: Lo “Regiment de pestilència i mortandat” de mestre Jaume d’Agramunt (1910), Elogi de mestre Guillem Colteller, metge dels reis d’Aragó Pere III i Joan I (1912), La medicina catalana en temps del rei Martí (1919), Ordinacions de l’Hospital General de la Santa Creu de Barcelona (1920) i especialment Joan I d’Aragó (1929, premi Patxot 1926).

Llegir més...