Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del s X la denominació de vescomtes de Rocabertí. El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I (vers el 971). Hug Jofre (I) (1229-50) el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries. Jofre (III) (1250-82) i el seu fill Dalmau (VI) (1282-1304) seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona. Dalmau (VI) heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila de Peralada, que es convertí en capital del vescomtat. Per mort (després del 1672) de la vescomtessa Elisenda(I) el vescomtat passà als Rocafull, comtes d’Albatera, que es cognomenaren Rocabertí, i després (1728) als Boixador, comtes de Savallà, que també empraren aqueix cognom fins a la seva extinció el 1862, quan el vescomtat passà als Dameto, marquesos de Bellpuig, cognomenats Rocabertí-Boixadors, i després (1899) als Sureda, als Fortuny (1912) i als Montaner (1973).