Dirigí els moviments de la revolta flamenca i fundà amb P. de Mont l’"Algemeine Studentenbond” (‘Associació general d’estudiants’). De caràcter combatiu, escriví els seus poemes romàntics i les seves obres teatrals per a aquests grups revolucionaris, com el drama Gudrun (1882), d’inspiració wagneriana, símbol del Flandes oprimit.