Llicenciat en dret, destacà en política vinculat al grup d’Esquerra Catalana. El 1906 esdevingué secretari del Centre Nacionalista Republicà i arran de la Solidaritat Catalana fou elegit diputat per Balaguer (1907), càrrec que renovà fins el 1923. Participà en l’Assemblea de Parlamentaris de Barcelona (1917); col·laborà amb la Lliga Regionalista per intentar forçar una modificació constitucional que posés fi al sistema canovista aleshores encara vigent; per aquest motiu acceptà el ministeri d’instrucció pública i belles arts (1917-18), però davant l’actitud d’Alfons XIII, dimití. El 1936 fou novament diputat, per Barcelona.