Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Dirigí una fàbrica tèxtil i hi aplicà un gran nombre d’invencions seves, que patentà. Alhora, es dedicà a l’ensenyament de teoria i pràctica de teixits. Impulsà la fundació de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Badalona, que dirigí; fundà les revistes Cataluña Textil (1906) i Textoria, en català (1917), i publicà un gran nombre d’obres tècniques i didàctiques sobre la indústria tèxtil, com Tractat elemental de composició de lligaments (1895), Breus apunts de teoria del teixit (1909), Draps de llana (1919-33), Panas de algodón (1925), Tejidos arrugados (1926), El ABC del compositor de tejidos (1929), Lliçons elementals de tissatge (1936), Ligotecnia científica y artística (1943), etc. , diverses de les quals foren traduïdes al francès. També escriví obres festives, com Tocata de violón (1942). El seu fill, Camil Rodon i Font (Badalona 1893 — 1971), també tècnic tèxtil, estudià a Barcelona i a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Badalona, on més tard fou professor i, des del 1918, director. Succeí el seu pare en la direcció de Cataluña Textil i publicà obres de tema tèxtil, com El arte de la tapicería en la antigüedad (1918), La màquina de filar (1934) i ¿Qué significa el término textil? (1947). Reuní una biblioteca de tema tèxtil, iniciada pel seu pare, que és la més important dels Països Catalans i una de les primeres del món.