Titulat el 1926. Soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània , intervingué en la seva constitució, en les diferents juntes directives i en els projectes signats pel grup. De gran interès per al racionalisme català és el seu edifici d’habitatges de la Via Augusta número 61 de Barcelona (1931), resolt amb hàbil flexibilitat dins el compromís amb l’ortodòxia formal del moviment modern; s’hi insinua una decantació vers l’expressionisme que adquirirà la màxima importància a l’edifici d’habitatges i cinema Astòria del carrer de París (1933-34). En aquest les referències a l’arquitectura del Bauhaus són més directes, amb resultats molt reeixits tant en la solució de la façana com als espais comuns de l’interior. Hom pot citar també l’edifici de Diagonal-Enric Granados-París (1937-40), fet en col·laboració amb Churruca. El 1939 s’exilià primer a Mèxic i després a Xile, on, associat a F.Echevarría, construí el Club Español. Cal esmentar, també, el projecte i la construcció de la residència de Pablo Neruda, a Isla Negra. Retornà el 1957 i s’establí a Portinatx (Eivissa), on, retirat de l’exercici professional, construí la seva pròpia casa.
Germà Rodríguez i Arias Vista dels balcons de l’edifici Astòria al carrer París de Barcelona (1933-34)
© Fototeca.cat
Arquitecte.