i Antoni Juli Rodríguez i Hernández | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Juli Rodríguez i Hernández

SinònimJulio Antonio
Herois de la Independència , monument d' Antoni Rodríguez i Hernández , a Tarragona
© Fototeca.cat
escultura escult
Escultor.
Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1889 — Madrid, 1919

Conegut amb el nom de Julio Antonio . Féu l’aprenentatge amb M.Pedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B.Verderol. A Barcelona estudià amb F.Ferrer. A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva. Després de freqüentar el taller de M.Blay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza , en la qual sobresurten Minera de Puertollano (1909), Mujer de Castilla (1909) i Minero de Almadén (1910). El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la Independència , a Tarragona, obra cabdal que no s’inaugurà fins el 1931. Realitzà diversos monuments de molt diversa complexitat, dels quals sobresurten els de Carmo (Osca), Eduardo Saavedra (Tarragona), Goya (Fuendetodos), Chapí (Madrid) i el mausoleu d' Alberto Lemonnier . Tenia projectes d’obres fantasioses, com el monument al Cerro de los Ángeles: un obelisc de 70 metres d’alçària anomenat Faro espiritual ; el monument a Verdaguer, sobre la mar; el monument a Ausiàs Marc, enorme arc entre València i Palma; la transformació de la muntanya de Montjuïc de Barcelona en una obra escultòrica, etc.. La seva obra, d’arrels clàssiques i de concomitàncies renaixentistes —concretades en la Venus Mediterrània (1912) i Maria, la gitana (1908)—, es tipifica en un realisme d’ascendència castellana.

Col·laboració: 
FMi
Llegir més...