Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española (1905). Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto (1903) i Pedro Espinosa (1907), i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novel·les Exemplars i sobretot del Quixot (edició definitiva, 1947-49), obra encara útil per l’interès de les seves anotacions.