Doctor en dret (Madrid, 1948), l’any 1948 es traslladà a Barcelona, on exercí de jutge. Ascendí a magistrat l’any 1953 i residí durant un any a Palma. Excedent de la carrera judicial, exercí d’advocat a Barcelona del 1954 al 1961, any en què reingressà a la carrera judicial. Fou president de les audiències territorials de Palma (1978) i de Barcelona (1983), vocal del Consell General del Poder Judicial (1985), senador pel PSC-PSOE (1986-89) i defensor del client de les caixes d’estalvi de Catalunya (1987). Col·laborador en gran nombre de publicacions periòdiques, en el camp jurídic publicà Manual de derecho de Marruecos (1952), El lenguaje jurídico (1969) i La realidad y el derecho (1974). Col·laborà a Dau al Set i, des de la seva fundació, a Revista (1952) exercint la crítica d’art. Fou un dels principals valoradors de l’obra del seu conterrani Rafael Zabaleta. Col·laborà amb Eugeni d’Ors als Salones de los Once i a les exposicions de l’Academia Breve de la Crítica de Arte, de la qual fou membre. Fundà i presidí l’Associació d’Artistes Actuals de Barcelona (1956-60). Fou animador del grup italocatalà Intra-realisme (1967) i fou membre de les acadèmies del Far de Sant Cristòfol i de San Fernando i en 1985-89 presidí l’Associació Espanyola de Crítics d’Art. Publicà, a més de diverses monografies breus, Pintura catalana contemporánea (1952), Antología española del arte contemporáneo (1955), Picasso 85 (1968), Antonio Machado en Baeza (1967), Crónica de arte contemporáneo (1972), L’art català contemporani (1982), Zabaleta de Quesada. Del pueblo a la modernidad (1990), Antología breve (1986, 1998), recull de la seva obra poètica, i Viajes, diálogos e ideas con Camilo José Cela (2001).